CA

La següent investigació tracta sobre la noció d’ús en el camp de l’art, partint de l’apropiació (o post-producció) cultural i de les pràctiques col·lectives.

El treball analitza la gramàtica tradicional de l’art i els seus elements sintàctics d’autor, obra i espectador, per replantejar-se si tal narrativa segueix essent operativa després de l’aparició d’internet i de la revolució digital.

Aquesta aparició ha provocat un canvi en la forma d’apropar-se a la pràctica artística, fent visible la inoperativitat de l’autor romàntic i fent ressorgir la figura d’una autor transdiscursiu.

Al mateix temps, també s’analitza la pràctica de l’apropiacionisme com a síndrome de l’autor que sacralitza el seu treball i impossibilita un possible ús comú.

Podeu llegir la investigació en castellà aquí.

ES

La siguiente investigación trata sobre la noción de uso en el campo del arte, partiendo de la apropiación (o post-producción) cultural y de las prácticas colectivas.

El trabajo analiza la gramática tradicional del arte y sus elementos sintácticos de autor, obra y espectador, para replantearse si tal narrativa sigue siendo operativa después de la aparición de internet y de la revolución digital.

Dicha aparición ha conllevado un cambio en la forma de acercarse a la práctica artística, haciendo visible la inoperatividad del autor romántico y haciendo resurgir la figura de un autor transdiscursivo.

A su vez, también se analiza la práctica del apropiacionismo como síndrome del autor que sacraliza su trabajo y imposibilita un posible uso común.

Podéis leer el texto de la investigación aquí.

EN

The following research looks into the notion of use in the field of art, starting from cultural appropriation (or post-production) and collective practices.

The text analyses the traditional art grammar and its syntactical elements of authorship, the art piece itself, and spectatorship, in order to rethink if this narrative is still operative after the appearance of the internet and the digital revolution.

This appearance has entailed a shift in the way of approaching artistic practices, visualizing the inoperability of the romantic author and resurrecting the transdiscursive author figure.

At the same time, the practice of appropriation is analysed against the syndrome of the author that converts art to a Sacro-speculative product that makes impossible a common use.

The Spanish version of the research can be found here.